.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«els profetes només són mal rebuts en el seu poble»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Ezequiel

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels.
T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Ez 2,2-5

Salm Responsorial

R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo.  R

Com l’esclava té els seus ulls

en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres R

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents. R

Sl 122,1-2a,2bcd,3-4 (R.: 2cd)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi.
Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces.
Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan soc feble és quan soc realment fort.

2 Co 12,7-10

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure.
Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Mc 6,1-6

"Han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells"

La incredulitat és sempre un misteri. Però és també una constant en la història dels homes, de l’Antic i del Nou Testament. Ho veiem clarament a la primera lectura. T’envio a un poble de rebels que s’ha alçat contra mi. No han deixat mai de ser-me infidels. Però Déu vol fer sentir sempre la seva veu, que hi hagi constància del seu amor al poble: T’envio a aquests fills de cara endurida de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten (la missió del profeta, no deixa de ser molt dura), tu digue’ls: Ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.
A l’evangeli trobem també al incredulitat, en aquest cas, dels habitants del mateix poble de Jesús. El mateix Jesús ho constata: Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva. Però no deixa de ser un misteri aquesta incredulitat: El sorprenia que no el volguessin creure. Quina és la raó de la incredulitat? Doncs, la senzillesa, la «normalitat» de Jesús; que el coneixien molt bé i des de petit; que era un del seu poble; que saben molt bé qui són els seus pares i tots els seus parents... Com gosa ara presentar-se com a mestre; ple de saviesa? Com pot ser que faci miracles? És la migradesa de la nostra capacitat d’entendre que Déu pot actuar quan vulgui i a través de qui vulgui, que no ha de seguir els nostres estàndards, i actuar com nosaltres creiem que hauria d’actuar. En el fons és l’escàndol de l’encarnació: Ens costa acceptar la presència de Déu en la petitesa de la nostra humanitat, en la persona de Jesús, en la «senzillesa» d’un veí més del poble. Voldríem ser dictadors fins i tot amb Déu: Has d’actuar com pensem nosaltres! En aquesta línia d’humilitat Pau ens diu: Estic content de gloriar-me en les meves febleses; gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist. Fins i tot afirma: M’agrada ser feble i veure’m, ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Els camins de Déu són molt diferents dels nostres: ell es manifesta en la petitesa.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES